Van Gogh. El cap d'infermers de l'Hospital Saint-Paul. 1889ELS NEO-IMPRESSIONISTES I VAN GOGH
Els neo-impressionistes van sorgir com a resposta als impressionistes quan aquests van començar a caure en la rutina. Seurat, Signat, Cross i Pissarro van ser els més significats.
Georges Seurat (1859-1891) pintava amb colors purs i feia els quadres com mosaics, amb punts de color arrenglerats que van determinar un nou estil: el puntillisme. Els neo-impressionistes, puntillistes o divisionistes van durar fins a la mort de Seurat el 1891, però les seves obres van marcar època. Als mateixos anys hi hagué un parell d’artistes prou importants que no es van adscriure a cap dels estils imperants perquè el seu era prou personal i definit per a tenir un lloc preeminent a la Història de l’Art: Van Gogh i Gauguin que, amb Cézanne, van ser els tres artistes solitaris, desesperats i amb poques esperances de ser entesos, i que tanmateix van trasbalsar el món de la pintura.
Vincent van Gogh – Van Gogh va néixer el 30 de març de l’any 1853 a Groot Zundert a la Brabantia holandesa. Fill d’un pastor i de família calvinista va ser el més gran de cinc germans d’entre els quals, Théo, quatre anys més jove, va ser el seu amic i el seu recolzament durant tota la vida. Van Gogh era un home estrany. De jove va tenir tres desenganys amorosos que van contribuir a desficiar la seva vida. Amb una pretesa vocació religiosa que algú va qualificar de bogeria mística, va intentar ser pastor com el seu pare. Al seminari el van rebutjar i durant un temps es va dedicar a fer de predicador a Anglaterra sense saber massa anglès i prop de Brussel·les, sense dominar el francès. També va fracassar i no va ser fins que Théo el va introduir en els cercles artístics que no va trobar el seu camí: la pintura.
Els quadres de la seva primera època, quan vivia a Nuenen amb el seu pare són foscos i reflecteixen la vida dels pagesos del seu entorn. Els menjadors de patates n’és l’obra més representativa. Traslladat a París el 1886 coneix Monet, Renoir i sobre tot Pissarro amb qui aprèn la tècnica del color tan propagada pels impressionistes. Les seves obres s’aclareixen. També es relaciona amb Guillaumin i Gauguin. Seurat el deriva cap al puntillisme, però es desespera perquè cap de les seves obres troba comprador. No ven res. Toulouse-Lautrec el convenç d’anar-se’n al sud, a la Provença. S’instal·la a Arles i viu la seva època més productiva. Blau, violeta i groc: Els Gira-sols. Pinta de dia i de nit, amb un barret ple d’espelmes, però la soledat el trastorna. Convenç Gauguin d’anar a viure amb ell. No s’entenen. Pels volts de Nadal del 1888 tenen un greu altercat, es talla el lòbul de l’orella i l’envia com a regal a una prostituta. Gauguin l’abandona i Van Gogh accepta d’anar a viure al sanatori de Saint-Rémy on té un altre període molt productiu. Pinta 150 quadres i augmenta la sensació de fracàs. El mes de març, a Brussel·les, ven La terra roja per 400 francs, l’únic quadre venut en vida. Mitjanament recuperat, el seu germà li troba un altre destí, Auvers, al costat del Dr. Gachet afeccionat a la pintura el qual l’anima a treballar.
Epilèptic i esquizofrènic i atabalat per les dificultats econòmiques, es dispara un tret al pit. Mor al cap de dos dies el 29 de juliol del 1890. El seu germà Théo mor al cap de sis mesos i és enterrat al seu costat. Al llit de mort, Vincent li havia dit: “la misèria no s’acabarà mai”.
L’any 1987 el Seigi Togo Yasuda Memorial de Tokio va comprar Gerro amb catorze gira-sols de Van Gogh i en va pagar milers de milions de pessetes, convertint-lo en el quadre més car de la història, fins aquell moment.
Bibliografia
Gombrich, E.H. (1999). Història de l’Art narrada per E.H.G. Barcelona. Ed. Columna.
Sibert C.H., Estienne Ch. (1953). Van Gogh. Barcelona. Carroggio S.A. de Ediciones.
Internet
http://jubilo.com.mx/arte/vangogh
Els neo-impressionistes van sorgir com a resposta als impressionistes quan aquests van començar a caure en la rutina. Seurat, Signat, Cross i Pissarro van ser els més significats.
Georges Seurat (1859-1891) pintava amb colors purs i feia els quadres com mosaics, amb punts de color arrenglerats que van determinar un nou estil: el puntillisme. Els neo-impressionistes, puntillistes o divisionistes van durar fins a la mort de Seurat el 1891, però les seves obres van marcar època. Als mateixos anys hi hagué un parell d’artistes prou importants que no es van adscriure a cap dels estils imperants perquè el seu era prou personal i definit per a tenir un lloc preeminent a la Història de l’Art: Van Gogh i Gauguin que, amb Cézanne, van ser els tres artistes solitaris, desesperats i amb poques esperances de ser entesos, i que tanmateix van trasbalsar el món de la pintura.
Vincent van Gogh – Van Gogh va néixer el 30 de març de l’any 1853 a Groot Zundert a la Brabantia holandesa. Fill d’un pastor i de família calvinista va ser el més gran de cinc germans d’entre els quals, Théo, quatre anys més jove, va ser el seu amic i el seu recolzament durant tota la vida. Van Gogh era un home estrany. De jove va tenir tres desenganys amorosos que van contribuir a desficiar la seva vida. Amb una pretesa vocació religiosa que algú va qualificar de bogeria mística, va intentar ser pastor com el seu pare. Al seminari el van rebutjar i durant un temps es va dedicar a fer de predicador a Anglaterra sense saber massa anglès i prop de Brussel·les, sense dominar el francès. També va fracassar i no va ser fins que Théo el va introduir en els cercles artístics que no va trobar el seu camí: la pintura.
Els quadres de la seva primera època, quan vivia a Nuenen amb el seu pare són foscos i reflecteixen la vida dels pagesos del seu entorn. Els menjadors de patates n’és l’obra més representativa. Traslladat a París el 1886 coneix Monet, Renoir i sobre tot Pissarro amb qui aprèn la tècnica del color tan propagada pels impressionistes. Les seves obres s’aclareixen. També es relaciona amb Guillaumin i Gauguin. Seurat el deriva cap al puntillisme, però es desespera perquè cap de les seves obres troba comprador. No ven res. Toulouse-Lautrec el convenç d’anar-se’n al sud, a la Provença. S’instal·la a Arles i viu la seva època més productiva. Blau, violeta i groc: Els Gira-sols. Pinta de dia i de nit, amb un barret ple d’espelmes, però la soledat el trastorna. Convenç Gauguin d’anar a viure amb ell. No s’entenen. Pels volts de Nadal del 1888 tenen un greu altercat, es talla el lòbul de l’orella i l’envia com a regal a una prostituta. Gauguin l’abandona i Van Gogh accepta d’anar a viure al sanatori de Saint-Rémy on té un altre període molt productiu. Pinta 150 quadres i augmenta la sensació de fracàs. El mes de març, a Brussel·les, ven La terra roja per 400 francs, l’únic quadre venut en vida. Mitjanament recuperat, el seu germà li troba un altre destí, Auvers, al costat del Dr. Gachet afeccionat a la pintura el qual l’anima a treballar.
Epilèptic i esquizofrènic i atabalat per les dificultats econòmiques, es dispara un tret al pit. Mor al cap de dos dies el 29 de juliol del 1890. El seu germà Théo mor al cap de sis mesos i és enterrat al seu costat. Al llit de mort, Vincent li havia dit: “la misèria no s’acabarà mai”.
L’any 1987 el Seigi Togo Yasuda Memorial de Tokio va comprar Gerro amb catorze gira-sols de Van Gogh i en va pagar milers de milions de pessetes, convertint-lo en el quadre més car de la història, fins aquell moment.
Bibliografia
Gombrich, E.H. (1999). Història de l’Art narrada per E.H.G. Barcelona. Ed. Columna.
Sibert C.H., Estienne Ch. (1953). Van Gogh. Barcelona. Carroggio S.A. de Ediciones.
Internet
http://jubilo.com.mx/arte/vangogh
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada